Condemnat a dos anys de presó un administrador per no informar els proveïdors de la crisi que travessava la seva empresa

JM Barjola. - Dissoldre una societat no és un pas fàcil, ni en el personal ni en el jurídic. Però a més, de no seguir els procediments legals, la liquidació d'una empresa pot implicar també danys per als interessos de tercers. Especialment, per als proveïdors habituals, en moltes ocasions els primers perjudicats de la insolvència del seu soci.

En aquest context, una recent sentència ha recordat que perpetuar les relacions amb proveïdors, ocultant la fallida de l'empresa i aparentant normalitat, no només implica un comportament de dubtosa ètica, sinó que a més suposa un delicte d'estafa que pot comportar penes de presó.

La resolució en qüestió ha estat emesa per l'Audiència Provincial de Valladolid, en sentència de 24 d'octubre (disponible per a la consulta en aquest enllaç ). En ella, es confirma la condemna a dos anys de presó per a l'administrador únic d'una societat per simular una situació de solvència enfront de tercers, arribant a aconseguir mercaderies per valor de milers d'euros, pagant amb xecs i factures vinculats a comptes sense fons .

Un any d'engany

En l'assumpte, el tribunal confirma que l'acusat aparentava travessar un bon moment econòmic enfront altres operadors en el mercat, quan en realitat coneixia de sobres la seva falta de liquiditat, ja havia tingut oportunitat d'accedir als comptes i comprovar el seu saldo (algunes van ser buidades i desviades a una segona societat).

No resulta creïble, raona el TSJ, que tota la comptabilitat la portés un empleat, sense que el soci tingués cap tipus d'intervenció o coneixement de la situació financera de la companyia, tal com pretenia defensar l'acusat.

Segons els fets, la situació de falsa solvència es va perpetuar durant més d'un any, període en el qual la societat va arribar a adquirir mercaderies de fins a 11 proveïdors diferents, per sumes d'entre 4.000 a 94.000 euros per contracte. En cap ocasió els proveïdors van ser informats de futurs possibles problemes de pagament, i en algunaos cas fins i tot rebien part de l'preu, el que consistia, a ulls de tribunal, en un estratagema per crear una falsa esperança de cobrament.

La decisió conclou, en vista de el dany creat per als proveïdors (els qui es van veure embolicats sorprenentment en un concurs de creditors) que el que procedia era procedir a la seva dissolució (tal com estableix l' article 363.1.e de la Llei de societats de capital ) o si no, declarar la seva concurs; en cap cas seguir operant jurídicament amb tercers, i molt menys simulant una solvència que sens dubte era inexistent, apunta la sentència.

Així, l'Audiència condemna a l'administrador únic a dos anys de presó per un delicte d'estafa, previst en els articles 281 i 250.1.5ª de el Codi Penal, corresponent inhabilitació especial per a l'exercici de l'sufragi passiu, i multa de 9 mesos amb quota diària de 8 euros. També el condemna a esponder civilment amb cada un dels proveïdors estafats.

Així mateix, la sentència estima dos anys de presó més per al mateix soci per un delicte d'insolvència concursal en concurs amb aixecament de béns ( articles 257 i 258 de el Codi Penal). Segons es desprèn dels fets, queda provat que també va intentar alterar la comptabilitat de la societat i desviar el seu patrimoni un cop que va ser declarat el concurs.

FONT:
http://noticias.juridicas.com/actualidad/jurisprudencia/14787-condenado-a-dos-anos-de-prision-un-administrador-por-no-informar-a-los-proveedores-de-la-crisis- que-travessava-seva-empresa /